Tots els terapeutes coneixem el valor del SILENCI en teràpia. No hi ha dos silencis iguals. Els musicoterapeutes els fem servir amb diferents objectius, els provoquem, els explorem, els evitem de vegades…
Em sento afortunada d’haver viscut un dels silencis més preciosos que un musicoterapeuta pot experimentar, sobretot perquè va sorgir de la trobada amb futures artterapeutes que (en teoria!) no sabien de Musicoteràpia. Diumenge passat vaig impartir un altre taller a METAFORA, centre de Postgrau i Màster en Artteràpia, un taller sense instruments musicals, sense colors, sense pintures, sense paper, només la sensibilitat de cadascuna d’elles. Em va commoure la seva capacitat de contenir des del silenci tot el que allà va emergir, que va ser molt. Jo no ho hauria fet millor.
Gràcies, futures artterapeutes, per aquesta lliçó de Musicoteràpia.
