Quan una dona de certa tribu d’Àfrica sap que està embarassada, s’interna a la selva amb altres dones i juntes preguen i mediten fins que apareix la cançó de l’infant. Saben que cada ànima té la seva pròpia vibració que expressa la seva particularitat, unicitat i propòsit. Les dones entonen la cançó i la canten en veu alta. Després retornen a la tribu i se la ensenyen a tots els altres.

Quan neix el nen, la comunitat s’ajunta i li canten la seva cançó. Després, quan el nen comença la seva educació, el poble s’ajunta i li canta la seva cançó. Quan s’inicia com a adult, la gent s’ajunta novament i canta. Quan arriba el moment del seu casament, la persona escolta la seva cançó.

Finalment, quan l’ànima va a anar-se’n d’aquest món, la família i amics s’acosten al seu llit i igual que per al seu naixement, li canten la seva cançó per acompanyar-lo en la transició. En aquesta tribu de l’Àfrica hi ha una altra ocasió en la qual els pobladors canten la cançó. Si en algun moment durant la seva vida la persona comet un crim o un acte social aberrant, l’hi porta al centre del poblat i la gent de la comunitat forma un cercle al seu voltant. Llavors li canten la seva cançó.

Continue reading Tots tenim la nostra cançó… →