Quan escoltem música o toquem un instrument s’estimulen les connexions de nombroses regions cerebrals involucrades en l’emoció, la recompensa, la cognició i el moviment.

Aquest vídeo il.lustra com funciona el cervell quan s’implica en activitats musicals:

En aquest procés participen les zones més antigues (cerebel) i més recents del cervell (lòbuls frontals). El cerebel és la part més primitiva i participa en la motivació, recompensa, emoció i sincronització dels moviments. Una de les seves parts, l’amígdala (glàndula que desencadena la sensació de por),  redueix l’activitat. Els lòbuls frontals són el centre de les cognicions més avançades de l’ésser humà. Les dues estructures s’influeixen mútuament, ja que les connexions flueixen en totes dues direccions. D’aquesta manera, s’interconnecten:

– La memòria de períodes emotius de la vida

– Els sistemes de recompensa i de plaer

– Els sistemes de control de l’impuls, la conducta autoreflexiva i la auto-consciència

Això és degut a la neuroplasticitat, que és la capacitat d’establir noves connexions i circuits neuronals.

L’activitat musical augmenta el volum i l’activitat del cos callós del cervell, el pont entre els dos hemisferis, de manera que els missatges es mouen pel cervell amb més velocitat i per més rutes. Això permet resoldre problemes de forma més creativa i ràpida. És la base del treball tant en Tècniques Actives com Receptives (GIM, BMGIM) de Musicoteràpia.

El següent documental mostra com el cervell processa la música i com la cultura dóna forma a les nostres preferències musicals: